bonissim.cat

Melmelada de prunes grogues

Quan les pruneres fan moltes prunes, nosaltres en fem melmelada.

Ingredients

  • 2,5 kg de prunes pelades i sense pinyol
  • 1,2 kg de sucre
  • 1/2 llimona

Un cop tenim les prunes pelades i tallades a trossos, les deixem macerar tota la nit amb el sucre i una mica de suc de llimona. L’endemà, coem la fruita fins que té el punt de melmelada i l’anem escumant quan calgui. Si la volem molt fina, la triturem, però com que les prunes són toves, no cal, perquè ja es desfan molt. Un cop cuita la melmelada, la posem als pots quan encara és calenta i els posem al bany maria uns 10 minuts.

Per saber si la melmelada és cuita, podem fer servir un termòmetre especial i esperar que arribi a la temperatura indicada, que són 125ºC, o bé podem posar-ne una culleradeta en un plat i deixar-la refredar a la nevera. Quan és freda, arrosseguem la melmelada amb el dit i si la melmelada no torna de seguida al seu lloc, és que ja està feta.

I ja podem gaudir d’una melmelada extraordinària durant tot l’any.

Melmelada de maduixes

Una de les millors melmelades i molt fàcil de fer.

Ingredients

  • 2 kg de maduixes
  • 1 kg de sucre
  • 1 llimona

Rentem les maduixes i els traiem les fulles. Les deixem macerar amb la meitat del seu pes en sucre, blanc o morè, i suc de llimona, com a mínim durant mitja hora. Ja veurem que el sucre es fon i fa suc. Les coem en una cassola i ho anem remenant fins que la melmelada sigui cuita. Si tenim un termòmetre de melmelades, en podem comprovar el punt de cocció, si no, fins que veiem que ha espessit i té una textura que ens agradi. Si la volem més fina, la podem triturar abans de començar-la a coure. Quan comença a bullir, fa una escuma que hem d’anar traient amb una cullera o una escumadora.

Quan ja és cuita i encara calenta, la posem als pots, els tapem i els coem uns 10 minuts al bany maria, així fan el buit i es conserva millor. I per acabar, etiquetem els pots amb la data de producció.

Amb aquesta quantitat surten uns cinc pots de quart de quilo, més o menys.

Coca de Sant Joan

Si us ve de gust fer una massa de brioix i teniu temps i paciència, aquesta és la vostra recepta. L’he fet seguint el llibre Brioixeria de Xavier Barriga. Surten unes coques flonges, gustoses i es poden farcir al gust.

Ingredients

  • 500 kg de farina de força
  • 10 g de sal
  • 100 g de sucre
  • 3 ous
  • 100 g de mantega
  • 100 g de pasta de brioix fermentada
  • 120-130 ml d’aigua
  • 35 g de llevat fresc
  • ratlladura de mitja llimona
  • 1/2 culleradeta de canyella en pols
  • fruita confitada
  • pinyons
  • 1 ou per pintar
  • sal
  • sucre per posar per sobre

Amb aquests ingredients surten quatre coques mitjanes.

El dia abans feu una mica de massa perquè ja estigui fermentada amb 100 g de farina, així la coca queda més flonja i té més bon gust. Agafeu 100 g de farina de força, 1 g de sal, 10 g de sucre, 1 ou, 10 g de mantega, 12 ml d’aigua, 4 g de llevat fresc i ratlladura de cítrics. Ho pasteu, en feu una bola i la guardeu a la nevera embolicada amb paper film.

Per fer la massa, pastem tots els ingredients amb el robot o a mà, menys el llevat i la mantega. També reservem una miqueta d’aigua per desfer-hi el llevat. Quan estigui a punt, hi afegim la mantega freda, tallada a daus. Quan hi posem la mantega hem d’anar pastant la massa i deixant-la reposar. Quan s’hagi incorporat tota la mantega, hi posem el llevat desfet amb l’aigua. Continuem amassant fins que quedi una massa fina i elàstica que no se’ns enganxi al bol o a les mans. De la massa, en fem una bola i la deixem reposar a la nevera dins un bol untat amb oli i tapat amb film. La deixem reposar una hora.

Quan ha passat el temps de repòs, fem quatre porcions iguals d’aquesta massa i els donem forma de bola. Les posem en una safata untada amb oli i tapades amb film, les deixem reposar a la nevera mitja hora més.

Després d’aquest repòs donem forma de coca a les boles amb el corró. Les pintem amb ou batut i un pessic de sal i hi posem la fruita confitada a sobre. Deixem reposar les coques fins que han doblat el volum. Han d’estar en un lloc càlid i sense corrent d’aire.

Un cop hagin fermentat les coques, els posem pinyons i sucre per sobre. Si les fem de crema, hi posem tires de crema amb la mànega pastissera formant un enreixat, i uns quants pinyons. Les coem uns 17 minuts, les traiem del forn i fem un copet a sota la safata amb el mànec d’un ganivet o el corró. Les deixem refredar del tot a la safata. Les de fruita, un cop fredes, les partim per la meitat amb un ganivet de serra i les farcim de cabell d’àngel.

Ja tenim coques per celebrar les revetlles.

Xucrut

Una conserva de col molt fàcil de fer i molt bona. Un gran fons de nevera.

Vaig treure’n la recepta d’un blog que es diu Farigola i cúrcuma i seguint els passos i les recomanacions que explica va sortir molt bé.

Ingredients

  • 1 col
  • sal
  • pebre
  • 1 pot hermètic d’1 L

Agafem una col i la tallem per la meitat. Tallem el tronc gruixut que té perquè no ens interessa. Reservem sencera una fulla de les de fora. Tallem la col en juliana i la posem en un bol ben gros. Hi posem una mica de sal, una cullerada rasa per quilo de col. Anem esprement la col amb les mans durant uns deu minuts i veurem que comença a treure tot el suc. Llavors, la posem en un pot que tanqui hermèticament. Hi posem una capa de col i la premem bé. També hi anem posant el pebre barrejat. Quan hem posat tota la col, hi posem la fulla que teníem a part a sobre perquè la col tallada en juliana quedi tota a dins el suc, si no, es farà malbé. A sobre, hi posem un pot de vidre petit o algun altre pes. Tanquem bé el pot i el deixem sobre un platet a dins d’un armari per si hi hagués alguna fuita de suc. Seguint els consells del blog Farigola i Cúrcuma, vaig deixar-la fermentar dues setmanes. S’ha d’anar vigilant per si quedés seca. En aquest cas, hi afegiríem aigua amb una mica de sal dissolta. Quan la volem utilitzar, la posem en un altre pot i llavors ja la guardem a la nevera, on es pot conservar durant mesos.

Ens l’hem menjat barrejada amb amanida d’enciam, pastanaga i poma, o amb la mateixa combinació però sense enciam. Com que té un gust fort i ja porta sal i pebre, quan ens la mengem només hi posem un raig d’oli. Per al meu gust, ha quedat una mica forta de sal per això n’hi posaria una mica menys.

Magdalenes de civada i xocolata

Si les galetes de civada i xocolata són bones, les magdalenes també ho havien de ser i per això vaig provar de fer-ne.

Ingredients

  • 2 ous
  • 150 g de sucre morè
  • 210 g de farina de civada
  • 60 ml de llet
  • 190 ml d’oli suau
  • 7 g de llevat
  • 1 pessic de sal
  • 175 g de gotes de xocolata
  • flocs de civada

Fem la massa de les magdalenes. Comencem batent els ous amb el sucre fins que queda una massa cremosa. Els ous han doblat el seu volum. Després hi afegim, tot batent a poc a poc, la llet i l’oli. Quan s’han integrat els ingredients, hi afegim la farina, la sal i el llevat tot tamisat. Quan està tot ben barrejat, batem la massa a tota velocitat un parell de minuts. Ara la deixem reposar a la nevera fins l’endemà o com a mínim una hora.

Després del repòs, fem escalfar el forn a 200 ºC. Batem la massa manualment i hi afegim la xocolata. Posem els motlles de paper dins el motlle d’acer i els omplim amb la massa i hi posem uns quants flocs de civada per sobre. Ja estan a punt per anar al forn. Han de coure uns 15 minuts aproximadament.

Bones, bones.

Magdalenes de poma i canyella

Les magdalenes poden ser de tantes coses… Avui les he fet de poma i canyella, una combinació infal·lible.

Ingredients

  • 2 ous
  • 175 g de sucre morè
  • 60 ml de llet
  • 190 ml d’oli d’oliva suau
  • 210 g de farina
  • 7 g de llevat
  • 1 pessic de sal
  • 1 culleradeta de canyella
  • 1 poma i mitja

Feu les magdalenes tal com s’explica aquí, però afegiu la canyella a la farina. Quan tingueu la massa a punt i ja hagi reposat, poseu-hi la poma tallada a làmines fines i aquestes a trossets ben petits. Un cop tingueu la massa als motlles, poseu a sobre de cada magdalena un polsim de sucre. Coeu-les al forn a 210 ºC durant 15 minuts.

Amanida de patates

Una amanida fresqueta per quan fa calor. La fem amb els ingredients per separat perquè cadascú s’hi posi el que més li agradi.

Ingredients

  • 1 kg de patates vermelles aproximadament
  • 2 ous
  • 1 cogombre o cogombrets amb vinagre
  • 2 cullerades de tàperes
  • 1 ceba tendra
  • olives
  • 3 o 4 cullerades de maionesa
  • 3 o 4 culleradetes de cafè de mostassa
  • sal
  • pebre
  • anet
  • llimona

Cal dir que la quantitat d’ingredients depèn dels gustos de cadascú i de si es vol fer l’amanida d’acompanyament o de plat principal.

Pelem i tallem les patates a daus grossos. Les fem bullir fins que siguin cuites i les deixem refredar. També fem bullir els ous durant uns deu minuts i els deixem refredar. Tallem la ceba tendra a dauets i la deixem amb aigua i suc de llimona durant una estona.

Mentrestant, anem tallant a daus la resta d’ingredients i els posem cada un en un bol per servir a la taula. Fem la salsa per acompanyar barrejant la maionesa amb la mostassa, una mica de pebre i una mica d’anet sec. Si en tenim de fresc, millor.

Si no es vol aquesta salsa, cal amanir les patates amb oli i pebre.

Pa de motlle

La recepta d’aquest pa l’he tret del llibre Pan en casa. Del horno al corazón i a mesura que l’he anat fent, l’he anat adaptant una mica.

Ingredients

  • 750 g de farina de blat
  • 450 ml d’aigua
  • 20 g de llet en pols
  • 15 g de sal
  • 7 g de llevat sec (si és fresc, és el doble)

Amassem tots els ingredients fins que es formi una bola que no s’enganxi. Deixem reposar la massa deu minuts i tornem a amassar una mica. Tornem a fer aquest repòs i amassat un parell de vegades més. Després deixem reposar la massa una hora o fins que dobli el volum tapada amb una drap humit.

Així queda després de reposar una hora o més i doblar el volum.

El següent pas és donar forma al pa i posar-lo al motlle. Agafem la massa i li donem forma rectangular estirant-la suaument amb les mans sobre el mabre, sense prémer-la gaire perquè no perdi aire. Pleguem la massa sobre si mateixa fins a la meitat i hi tornem a fer un plec de manera que queda una barra que posem dins del motlle untat amb oli. Per aquesta quantitat de massa utilitzo un motlle de 30 cm de llargada.

La massa dins el motlle no ocupa tot l’espai ni d’amplada ni d’alçada.

La tapem i la deixem reposar fins que dobli el volum.

Quan ha fermentat, ja està a punt per coure.

Quan ha fermentat, la coem uns 25 minuts a 200 ºC. En treure el pa del forn, comprovem si és cuit. Per fer-ho, el traiem del motlle i li donem uns cops a la base. Si sona buit, és que està fet.

Queda una crosta cruixent i una molla densa però flonja i és un pa gustós.

Pa de pessic (genovesa)

Aquest pa de pessic és una base per fer molts pastissos. Amb tres ingredients tenim un pa de pessic lleuger i esponjós.

Ingredients

  • 6 ous
  • 190 g de sucre
  • 190 g de farina
  • ratlladura de llimona

Comencem batent els ous amb el sucre. Aquest és un dels passos més importants i cal fer-lo bé. El resultat ha de triplicar en volum la quantitat d’ous inicial i ha de tenir una textura semblant a la de l’escuma d’afaitar. Si tenim una batedora elèctrica la farem servir, i si no, val més batre els ous a prop de l’escalfor o fins i tot al bany maria, però sense que el bol toqui l’aigua. Si ens hi agrada, hi podem posar ratlladura de llimona o un altre aromatitzant, com la vainilla.

Quan tenim els ous amb el sucre ben muntats, hi posem la farina tamisada amb molt de compte. Barregem l’estona justa perquè la farina hi quedi integrada. Aboquem aquesta massa en un motlle untat amb mantega i el posem al forn a 180 ºC uns 30 minuts. Aquest, amb 25 minuts ja era cuit.

La cocció és un altre dels passos importants. La temperatura no ha de passar de 200 ºC, no podem obrir el forn els deu primers minuts –si no, baixaria– i l’escalfor ha de venir només de sota perquè el pa de pessic quedi ben cuit.

Passat el temps de cocció, el deixem refredar una mica dins el motlle i després el desemmotllem i el deixem sobre una reixeta fins que sigui fred del tot. Ja ens el podem menjar o farcir-lo i decorar-lo com vulguem.

Pastís de formatge amb coulis de mora (cheesecake)

No m’agraden els pastissos de formatge, però aquest…, això és una altra cosa. M’ha encantat. És gustós i té una textura densa però lleugera alhora. Li he donat un toc personal amb el coulis de mores, que he fet amb les mores que collim a l’estiu i que tenia guardades al congelador.

Jo no el consideraria unes postres, perquè podria ser plat únic. Per això per esmorzar o berenar és perfecte.

Ingredients

  • 90 g de galetes
  • 35 g de mantega
  • 450 g de formatge Philadelphia
  • 200 ml de nata
  • 100 g de sucre
  • 1 cta. de vainilla
  • 1 cta. de suc de llimona
  • 2 ous
  • 100 g de sucre
  • 120 ml d’aigua
  • 500 g de mores

Hem de preveure deixar el formatge i els ous a temperatura ambient.

Primer fem la base de galeta. Triturem les galetes i les barregem amb la mantega fosa. Posem aquesta massa a la base del motlle i l’aplanem amb el cul d’un got. La posem al forn uns cinc minuts. Quan el motlle estigui una mica fred, untem les vores amb mantega perquè no s’hi enganxi el pastís.

Batem, amb la pala del robot, el formatge amb el sucre. Hi afegim els ous, d’un en un i després hi posem la vainilla i el suc de llimona. A part, batem la nata, que ha d’estar ben freda, fins que estigui semimuntada i l’afegim a la barreja de formatge i ous. Aquesta crema, que només s’ha de batre fins que els ingredients estiguin ben integrats, la posem sobre la base de galeta. Posem el motlle al forn i el deixem una hora a 160 ºC amb escalfor a sobre i a sota. Quan sigui cuit, que ho comprovarem punxant el pastís amb un escuradents, el deixarem a dins del forn amb la porta una mica oberta (hi posem una cullera de fusta perquè s’aguanti oberta) durant una hora. El traiem del forn i quan sigui fred, el deixem un mínim de sis hores a la nevera.

Amb aquesta quantitat d’ingredients surt un pastís més aviat petit, però suficient per a quatre o sis persones. El motlle és de 18 cm de diàmetre.

Per fer el coulis de mores fem un almívar amb l’aigua i el sucre. Hi afegim les mores i ho deixem coure una mica, fins que arrenqui el bull i cogui un minut o dos. Després ho triturem i ho passem pel colador. Deixem refredar el coulis i en posem una mica a sobre del pastís. En sobrarà molt, però es pot congelar, o fer-ne menys; amb la meitat ja faríem.

També es pot acompanyar amb una melmelada de maduixa o de gerds, o amb nata. Amb el que vingui més de gust, i fins i tot sense res.